Reivindicar la figura de l’autor de pessebres com
a artista sembla estrany, encara avui, per a molts. De fet,
molts artistes s’han volgut dedicar als pessebres,
han estat pessebristes,i molts han caigut en l’oblit.
El cas de Maurici Vallsquer no és un més.
És el d’un pintor que va començar a
fer pessebres potser més per devoció que per
art, però la seva sensibilitat el va dur a fer-los
d’alt nivell. Tant és així que en repetides
ocasions, al llarg dels anys 50 i 60, va fer nombrosos pessebres
Monumentals com ara a la Plaça Catalunya de Barcelona.
El text següent, escrit pel mateix artista, és
un repàs de la seva obra i un crit a alçar
el pessebrista de nivell al lloc que li correspon. Una demanda
que fa, curiosament, algú que estimava la pintura
tant o més que els pessebres.
Des de la meva infantesa, ja abans de saber de lletra,
feia la carta als reis dibuixant el que demanava. Al col·legi
Balmes de les Escoles Pies (on vaig estudiar) hi havia el
pare Españó que cada any muntava un pessebre
(era molt hàbil en muntar dels que avui se’n
diuen “populars”). Doncs jo l’any 1913
vaig muntar amb suro i molsa el meu primer pessebre, al
cap de 7 anys vaig començar a usar guix, paper mullat
i pintura fins que el 1926 ja vaig muntar-ne un de vertaderament
artístic que tingué molta ressonància.
El 1933 vaig muntar, en forma de tríptic, un “Calvari”
pels Caputxins d’Olot, i l’any 1950 un pessebre
monumental al Reial Cercle Artístic de Barcelona
amb figures de la col·lecció Renart. El 1957
es va muntar per primera vegada un “pessebre radiofònic”
a favor de la campanya benèfica de RNE amb guió
de Josep Mª Tavera i col·laboració de
Boigas en les llums, que tingué un clamorós
èxit.
L’any següent, el1958, en un pavelló muntat
al mig de la plaça Catalunya hi vaig muntar un “Calvari”
en què dins d’un paisatge (els tres campanars
de Girona) s’hi representaven els quadres des de “Jesús
temptat” fins “La Resurrecció”
amb figures d’Emili Colom, Mª Dolors Carrera,
música d’Emili Ferrer i Guió de Tavera.
El mateix any, al Palau de la Virreina, vaig muntar un pessebre
monumental en què es desenvolupava un guió
escrit expressament Felip Graugés. Cinc anys desprès
(el 1963) se’m va encarregar pel mateix Palau de la
Virreina un pessebre de grans proporcions, amb un guió
recull de l’obra “Jesús Infant”
de Mossen Cinto Verdaguer, amb veus del quadre escènic
de R.N. i coros de l’Orfeó Català.
A més d’aquests a Barcelona, he fet altres
pessebres a Perpinyà, Ciutat de Mallorca, Bilbao
i Olot. Per allà els anys 1951 vaig fer pessebrets
d’artesania que firmava “Quer”. Soc autor
d’una col·lecció de diorames poèmics
de la vida de Jesús inspirats en els poemes de Mn.
Cinto Verdaguer, que consta de 35 quadres de la “Rosa
de Jericó” al Sepulcre Resurrecció”.
Com a artista sempre he pretès elevar el “Pessebrisme”
a nivell d’art. Finalment, com que les meves condicions
de salut no m’ho permeten, el de l’any 1974
a La Fontana d’Or serà l’últim
que faré. Doncs penso dedicar el que em queda de
vida completament a la pintura.
|
