 |
| |
|
| |
|
Exposició Homenatge a Maurici Vallsquer |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
Exposició Homenatge |
| |
|
|
|
L’exposició
Maurici Vallsquer. Pintor i pessebrista (Barcelona 1904 –
Olot 1992) és una mostra antològica que presenta
dues vessants significatives de la seva trajectòria
artística: la pessebrística (a partir d’una
excel·lent col·lecció privada d’una
entitat financera andorrana) i la pictòrica (amb una
àmplia representació de la seva producció).
L’exposició, comissariada per Jordi Planagumà
(descendent de l’autor), romandrà oberta fins
al 30 de gener del 2005.
Maurici Vallsquer va néixer a Barcelona l’any
1904, enguany en celebrem el centenari. Estudià a Llotja
on fou deixeble de Fèlix Mestres. La primera exposició
individual va ser a Barcelona, a la Sala Parés el desembre
de 1924.
Va obtenir dues medalles “Josep Masriera”: l’any
1929 en la categoria de plata amb el quadre “Olot”,
i dos anys després, el 1931, la d’or amb el quadre
“Cap al tard”.
La tècnica utilitzada tota la vida i quasi de forma
exclusiva, va ser la de l’oli.
L’any 1935 va posar residència a Olot. En la
pintura de Vallsquer de mitjans anys trenta es manifesta la
peculiar visió del paisatge que s’impartia al
centre docent olotí i, encara que el pintor manifestés
en la seva autobiografia que no es considerava un deixeble
de l’escola olotina, el seu segell hi és patent
en diversos períodes.
Pintava les masies, les terres humides i verdejants, els camps
de roselles, l’aire transparent i lluminós...Fou
el gran pintor dels arbres, els roures abraçats per
l’heura , les elegants alzines, els lànguids
salzes...Vallsquer no només pintava una circumstància
física i geogràfica sinó que amb cada
pinzellada que feia,copsava la part invisible i delicada que
constitueix l’ànima del paisatge.
La principal activitat de l’etapa 1952-1974 va ser fer
pessebres, calvaris i diorames, l’any 1950 va muntar
el primer pessebre monumental al Reial Cercle Artístic
de Barcelona, al que en van seguir d’altres al palau
de la Virreina, saló del Tinell, al Castellet de Perpinyà,
La Fontana d’Or a Girona. Va realitzar un conjunt de
diorames inspirats en poemes de Mn. Cinto Verdaguer on la
recreació dels elements de la natura i els canvis estacionals,
protagonistes a la seva pintura, es tradueixen en jocs de
llums que sobrepassen les escenes més enllà
de les seves dimensions. Aquesta etapa pessebrista finalitza
l’any 1974, coincidint amb el pessebre que va fer a
la Fontana d’Or de Girona.
La dècada dels setanta tornà a pintar amb més
intensitat. Practicava, com sempre havia fet, el pleinarisme
i les notes continuaven essent el millor que sortia dels seus
pinzells. En l’etapa final de la producció pictòrica,
va fer algunes obres emprant unes gammes intenses, sovint
amb colors molt contrastats. Pintà cels amb molta textura
i d’una àmplia gamma de colors. La seva paleta
pujà d’intensitat i valentia, amb uns quadres
poc dibuixats, i uns colors més atrevits que mai i
les grans pinzellades que des de sempre havíem anat
observant.
Sempre va ser un filantrop. Va participar en més de
una trentena d’exposicions a benefici de causes ven
diverses.
Va morir a Olot el mes de juny de 1992, als 88 anys d’edat.
Segons els seus càlculs havia participat en 173 exposicions,
de les quals 63 van ser individuals. És una producció
ingent i poc freqüent entre els pintors. Tampoc no és
freqüent haver estat actiu durant setanta-quatre anys.
La seva va ser certament una vida dedicada a l’art. |
|
 |
|
|
