Autobiografia Maurici Vallsquer

Maurici Vallsquer (Valls i Quer) nat a Barcelona el 3 de març de 1904 (oficialment el dia 4 de març) de pare olotí(1) i de mare de Vilafranca del Penedès(2) , tot considerant-se un olotí d’adopció.
Des d’infant ja tenia predisposició pel dibuix doncs no sabia escriure encara i ja feia les cartes als Reis Mags tot dibuixant el que demanava (me sap molt greu que no me’n haguessin guardat una fent el canvi, cosa fàcil a un infant de fer el canvi per un paper en blanc).
Al col·legi Balmes de les Escoles Pies hi havia un professor un tal Casto Oliver, aquell va ser el primer mestre, val a dir que el dibuix que es practicava en aquell temps eren còpies de làmines, no s’estilava altra cosa.
Als catorze anys me compraren la primera capsa de colors, capsa que encara utilitzo de vegades, les primeres pintures foren còpies, entre altres recordo “La Fragua de Vulcano” i “La Tabernera” de Velázquez , l’últim que vaig fer recordo que fou “La Gallina Ciega” de Goya. Tot això feia molt bonic i donava molt llustre al col·legi, doncs fou un aconteixement l’exposició que feren aquell fi de curs que fou de l’any 1920.
Acabats els estudis(3) vaig anar una temporada particularment amb Casto Oliver, però francament no hi veia pervindre i com amb la família hi havia amistat amb Fèlix Mestres me feu anar ja directament a la classe d’artístic i tot seguit al natural a Llotja, on també vaig tenir de professor a Francesc Labarta.
Als meus pares els agradava molt la meva afecció, doncs treia bones notes dels meus estudis de Comerç(4), i després ja col·locat a una casa de comerç(5) els hi agradava molt que seguís, però jo en patia arduosament.
Recordo que a l’exposició de treballs(6), a cada llibre de comptabilitat i de cada “Debe” hi vaig fer a ploma unes al·legories i lletres que ara ni el pols ni la vista ho faria. Doncs be, el diumenge que vam anar tota la família a veure l’exposició, un escolapi que era d’un altre col·legi i no em coneixia, me va dir, o millor va dir als meus pares (s’ha de dir que no aconseguiren que fes bona lletra per més que feren tots els possibles) doncs va dir aquí hi ha un artista, no un comptable perquè els dibuixos a la ploma eren una perfecció i la lletra era la que se’n diu de metge perquè mai la he tingut d’oficinista per mes que en vaig haver de perfeccionar amb el temps.
Doncs vaig aguantar tretze anys de calvari fent de comptable(7), pintant fent exposicions inclús creant a Llotja una associació per realitzar periòdiques exposicions, però a l’últim no vaig aguantar més i el 1933 vaig deixar-ho tot per dedicar-me a l’art.
Per les festes de Setmana Santa de 1923 vaig sortir per primera vegada a pintar el paisatge al natural a La Garriga el primer quadre fou dels bosc de Can Tarrés, del que no en queda res(8). Fou un acte d’incultura doncs allà s’hi va celebrar el Teatre de la Natura per l’Enric Borràs. En Macià(9) va voler salvar-ne una part però al final de la “Guerra Civil” (segons em digueren) per vint mil pessetes arrasaren lo que en Macià havia aconseguit salvar.
Aquell mateix any 1923, per les vacances, ja vaig anar a Olot, i no he deixat cap any d’anar-hi, inclús el 1935 hi vaig posar residència que mai no he deixat.
He pintat majoritàriament Olot però no he cursat cap estudi allí ni en el temps de l’escola del paisatge doncs jo entenc que hi ha pintors que pinten a Olot però jo no me considero de l’Escola Olotina, perquè com a tal no existeix.
El 1945 al morir els meus pares precisament a Olot, d’on no se’n havien mogut del temps de la guerra, vaig anar a Sóller amb la intenció de passar-hi un parell de mesos i per poc hi poso casa i m’hi quedo.
El febrer de 1946 vaig inaugurar i crear, ja que no hi havia hagut mai cap sala, Les Galeries o Sala Mora(10) fou gran l’èxit de venda i demanda que per això m’hi vaig estar fins el juny.
Vaig anar dos anys a Cala Figuera de Santanyí(11) (a la Casa del Pintor del farmacèutic(12) Bernat Vidal). Aquesta cala meravellosa que hi vaig tornar de passada l’any 1968 i haig de dir el mateix que del bosc de Can Tarrés.
També vaig pintar un any, pels voltants de Ciutat.
En una crítica d’Albert del Castillo, deia que havia deixat les restes de pintura olotina a Mallorca.
Vaig casar-me(13) i vaig tenir dues filles(14) i no era ja fàcil anar per el mar i com sempre he sigut de la família he seguit a la meva llar olotina a Barcelona d’on s’ha de dir que estic empadronat(15).

Pintura

1924 Primera exposició –13 al 26 de desembre de 1924– 16
1926 Fundador de l’Associació d’Art a les Galeries Laietanes17
1927 Saló de Tardor, Madrid. Saló especial de l’Associació d’Art.
1929 Medalla de plata en el Concurs Masriera, amb el quadre titulat “Olot”.
1930 Per primera vegada a l’Exposició Nacional de Madrid.
1931 Medalla d’or en el Concurs Masriera, amb el quadre titulat “Cap el tard”.
En la impossibilitat d’esmentar totes les exposicions, vagin sols les més notables:
1932/1936 a totes les exposicions de Primavera de Barcelona.
1935 Exposició individual, al Saló Principal del “Círculo de Bellas Artes” de Madrid.
1938 Saló de Tardor (La Junta Municipal d’Exposicions d’Art, va adquirir l’obra).
Fins l’agost de 1945, va pintar amb preferència paisatge olotí.
1945 Vaig traslladar-me a Mallorca, pintant preferentment Sóller, a on vaig inaugurar la Sala d’Exposicions “Mobles Mora” i pintant també a Santanyí , ciutat on vaig celebrar diverses exposicions fins el 1953, d’on vaig tornar per seguir pintant el paisatge olotí.
1945 Fundà i inaugurà la Sala Mora a Sóller (Mallorca), amb un extraordinari èxit tant de crítica com de públic.
He celebrat exposicions individuals a Barcelona, Olot, Madrid, Camprodon, Reus, Vilafranca del Penedès, Saragossa, Sóller, Ciutat de Palma, València, Girona, Albacete, Perpinyà, Badalona, Figueres, Salou. Així com a Nova York, Alemanya, Suïssa, França, Bèlgica.
1987 L’Ajuntament de Barcelona fa una exposició homenatge a la Casa Elizalde.

Pessebres

1910 Encara infant fa el primer pessebre, el seu desig va ser arribar a fer una obra d’art ( dins del pessebrisme)
1926 Primer pessebre eminentment artístic, que fou molt reproduït en diverses revistes18.
El mateix que dic de les exposicions19 sols cito els més notables:
1954 Col·lecció de diorames sobre Naixement, Vida i Mort de N.S. Jesucrist inspirats en els Poemes de Mn. Cinto Verdaguer.
1957 Al Circulo Artístic primer pessebre amb efectes d’àudio i llum, amb la col·laboració de l’enginyer de la llum Buigas, i amb figures de l’Amadeu, cedides pel Baró d’Esponellà, patrocinat per Radio Nacional de Espanya.
1958 En el pavelló construït al mig de la plaça de Catalunya i patrocinat també per Radio Nacional “Calvari Monumental” onze quadres de la passió, des de: “Jesús temptat”, fins “la Resurrecció”. Paisatge inspirat en el camí del Calvari de Girona.
1960/1970 Pessebres monumentals institucionals de l’Ajuntament de Barcelona al Palau del Tinell i al Palau de la Virreina.
1975 Pessebre monumental a la Fontana d’Or de Girona. Com que les meves condicions no m’ho permeten serà l’últim doncs penso dedicar el que em queda de vida completament a la pintura.

_______________
1 Bartomeu Valls i Soler
2 Carme Quer i Calaf
3 Era l’any 1920
4 Cursats a les Escoles Pies
5 Era la seu central de Barcelona de la comercial Vilà dedicada al gèrnere de punt.
6 Segurament es refereix a la de 1920
7 De 1929 a 1933
8 Tot seguit el pintor explica la seva visió de com es va malmetre el bosc
9 El president de la Generalitat republicana
10 A Sóller
11 Mallorca
12 Casa propietat de Bernat Vidal
13 Amb Mª.Dolors Carrera i Savall l’any 1947
14 Mª.Carme i Montserrat
15 El pintor volia dir que tot i viure una part de l’any a Barcelona considerava que la seva residència era a Olot, en quina població hi estava empadronat
16 A la Sala Parés de Barcelona
17 De Barcelona
18 La Vanguardia, La Veu de Catalunya, El Deber
19 Quan parla d’exposicions es refereix a les de pintura, que era les que considerava de valor. Sempre va voler diferenciar clarament la pintura i el pessebrisme, ja que aquest darrer ho considerava una faceta més artesanal

Maurici Valls i Quer va morir a Olot el 21 de juny de 1992, a l’edat de 88 anys.